Ahir, Dia Mundial de les Persones Refugiades, vam commemorar-lo amb una ocasió molt especial: presentant el vídeo que ens han realitzat tres professional solidaris, la Gloriana, el Miguel i el Pablo, amb voluntaris i persones ateses per la nostra associació. També destaca la generosa cessió de la música escollida, la cançó de Sergi Carbonell “Mestissos” (la podeu sentir sencera aquí). Es tractava de donar-nos a conèixer i guanyar més associades a la nostra causa.
L’acte va tenir lloc al Castell de Cambrer, i va tenir una gran acollida de públic i també de mitjans com Canal Reus, al qual li agraïm la seva difusió.
Moltes gràcies a totes!
Aquí podeu recuperar el vídeo.
També vam llegir el nostre manifest escrit per a l’ocasió, que us reproduïm tot seguit:
Som aquí per commemorar el Dia Mundial de les Persones Refugiades. Es tracta d’una data establerta per les Nacions Unides l’any 2001, en ocasió del 50è aniversari de la Convenció de l’Estatut de les Persones Refugiades. L’Agència de les Nacions Unides per als refugiats, acull i promou per aquest dia accions per protegir les persones refugiades i garantir els seus drets, i crear consciència de la necessitat d’adoptar aquestes mesures.
Vint-i-dos anys després d’aquella iniciativa, la mateixa ACNUR reconeix que la xifra de refugiades no ha parat d’incrementar-se i, de fet, s’ha disparat en els últims anys. 100 milions és la xifra “màgica” superada l’any passat, una xifra que es va acostant a l’1 % de la població mundial. Cal fer constar que la xifra parteix d’un concepte restringit de la figura de la persona refugiada que acull només a les persones que fugen del seu país per causa de conflictes bèl·lics, o violència o abusos greus que amenacin seriosament la seva integritat per discriminacions a causa de raça, religió, idees polítiques o orientació sexual.
Reus Refugi neix fa set anys, en el moment que les anomenades crisis de refugiats estan en boca de l’opinió pública, sobretot perquè venen causades per conflictes armats de gran repercussió, originats per les revoltes conegudes com “Primavera àrab”. Teníem aleshores la voluntat clara de sensibilitzar precisament sobre la necessitat que tota la societat col·labori per prestar l’acollida i la protecció a les persones refugiades, però també d’interrompre aquelles formes de poder, de racisme, d’exclusió social en totes les seves formes, que deixen enrere que deixen enrera les persones migrants i els condemnen a la misèria i la marginació. És des d’aquesta perspectiva que vam veure aviat que no podem circumscriure la figura de la persona refugiada a la que està així reconeguda en la llei internacional. La realitat aviat ens va refermar en la idea que cal denunciar totes les situacions d’exclusió social i econòmica que pateixen al nostre país les persones migrants, o la gran majoria d’elles, les que arriben fugint d’un estat extrem de necessitat, un estat que al seu país els obliga a prendre la sempre dura i dolorosa necessitat d’emprendre el camí incert de l’exili. Un camí sovint amb desenllaços dramàtics, com acabem de veure aquests dies amb la vergonyosa actitud de les autoritats gregues i de l’agència Frontex que va assistir passivament al naufragi d’un vaixell davant les costes gregues i va permetre la mort de centenars de vides, en un de les més espantosos episodis d’aquesta tragèdia quotidiana al Mediterrani i altres llocs de pas de les rutes migratòries cap a Europa.
Recordem, entre aquestes altres rutes, que Ceuta i Melilla són també fronteres defensades violentament i de manera crua per l’Estat espanyol, vorejant la violació de les lleis internacionals en connivència amb l’Estat del Marroc o decididament infringint-les, com en el cas de la massacre a la tanca de Melilla de la qual en aquests dies precisament es compleix un any.
Alhora, hem hagut de constatar les enormes mancances dels programes d’acollida que en el marc de la Unió Europea es facilita a les persones que sol·liciten asil, i dels quals queden ja excloses d’entrada totes aquelles persones a les quals no se’ls reconeix ni aquesta possibilitat, i que també acaba deixant en el camí a la majoria de les que sí hi tenen un accés inicial però veuen denegada la seva sol·licitud. La guerra d’Ucraïna ha evidenciat encara més que quan interessa, els fons poden arribar a un abast més important de la població refugiada, i també, doncs, que la diferència de tracte amb les persones procedents d’altres situacions, d’altres conflictes menys reconeguts, de la crisi climàtica, de les situacions cròniques de misèria, etc, obeeix a una visió profundament racista i carregada pel verinós biaix del prejudici.
Avui, tres dies després que s’hagi constituït el nou govern de la ciutat, res ens fa pensar que, amb l’entrada tres regidors obertament xenòfobs de VOX – i sense comptar els que no son de VOX, que també ho son – canviarà aquesta visió. Tant de bo ens equivoquem, però l’augment -bé que relatiu- de les opcions xenòfobes arreu de l’Estat espanyol, que fins i tot accedeix a governar municipis com el de Ripoll, no és precisament cap bon símptoma. Tanmateix, no ens estarem de dir que aquestes opcions polítiques declaradament xenòfobes no poden ocultar, no haurien d’ocultar, que des de totes les administracions, i també específicament de les locals, es venen realitzant de fa molt de temps polítiques de discriminació en contra dels col·lectius migrants que no hem dubtat a assenyalar com a racisme institucional. Grups polítics que ara parlen de cordons sanitaris contra l’extrema dreta han tolerat aquestes pràctiques que han marginat i deixat fora dels serveis públics a una bona part de la població migrant. Grups polítics que han estat còmplices o executors de polítiques descaradament, arbitràriament racistes i autoritàries, com la del cas de l’expulsió d’un ciutadà de Reus com el Mohamed Saïd Badaoui, de la qual ja ha passat més de mig any.
Des de Reus Refugi i també amb la vostra ajuda volem seguir exigint dignitat i justícia per a totes les persones, amb independència del seu origen, raça o gènere. Si la cooperació en totes les seves formes, no ajuda a revertir les situacions d’injustícia social, si no força la interrupció dels abusos de poder i la violència, es converteix en esclava de la mateixa força que denuncia. Avui, per tant, tornem a aixecar la veu amb totes vosaltres contra l’incompliment de les lleis internacionals que haurien de protegir les persones que sol·liciten asil, i en canvi es troben amb polítiques i pràctiques d’exclusió i racisme, que les condemnen a treballar en situacions d’esclavitud i a viure en condicions de marginalitat o de pobresa extrema.
Necessitem de la vostra ajuda. Tothom mereix, insistim, dignitat i justícia. A una ciutat multicultural, plural i mestissa el racisme no hauria de tenir lloc ni al carrer ni a les institucions. Una vegada més, i les que calgui, exigim al nou govern municipal que faci seva la lluita antifeixista i antiracista, que deixin de dissimular i amagar els obstacles que ells mateixos imposen a les persones migrants de la ciutat. Hi ha d’haver una altra manera de viure.
