El passat dimarts dia 28 de maig vam efectuar una roda de premsa per denunciar a la població en general la situació de desempara a què es veuen abocades una quarentena de persones refugiades allotjades a l’Hotel Quality de la nostra ciutat, sota la teòrica protecció del programa gestionat per la Creu Roja en nom del Ministeri d’Inclusió i Migracions. La denúncia pública venia després d’haver fet arribar sengles denúncies al Defensor del Pueblo, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat i la Síndica de Greuges de l’Ajuntament de Reus.
Durant la roda de premsa vam llegir el següent comunicat:
El passat mes d’octubre vam rebre la notícia de l’arribada d’un nombrós grup de persones sol·licitants d’asil, que havien entrat a territori espanyol per la via marítima a través de les Illes Canàries. La notícia ens va arribar per canals no oficials. Han transcorregut nou mesos i, des d’aleshores, des de Reus Refugi hem fet un seguiment a prop del grup -cada cop menys nombrós- allotjat a un hotel de la nostra ciutat.
Per a sorpresa nostra, aquestes persones no gaudien plenament dels beneficis del programa de protecció internacional que gestiona el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Vam saber així que se’ls considerava, a totes les persones integrants d’aquest grup, part d’una fase 0 que aporta poc més que la manutenció i l’allotjament bàsic. Fins ara coneixíem la fase 1 i 2, una forma progressiva de mirar de garantir la incorporació progressiva a la nostra societat dels sol·licitants d’asil. La Creu Roja, que és l’entitat que gestiona en aquest cas l’acollida, ens ho ha vingut repetint i finalment, davant la nostra insistència, ens ha posat negre sobre blanc que el programa en aquesta fase denominada 0 limita les seves funcions a realitzar l’allotjament, si ho requereixen, incloent la manutenció, fer ajuts de medicació si es necessita – tot i que hi ha hagut casos on no ha estat així-, i quan disposin de donacions poder fer entregues de material d’higiene o roba. La mateixa Creu Roja ens va dir que en aquesta fase 0 només hi haurien d’estar, com a molt, fins a tres mesos.
Com a Reus Refugi ens vam decidir a col·laborar amb aquestes tasques, que per bé que mínimes han estat fins i tot bastant deficients i han originat nombroses i justificades queixes dels usuaris. Malgrat això, fidels a la nostra idea que les persones que arriben en tanta situació de vulnerabilitat com aquestes sol·licitants d’asil, mereixen un tractament integral i un tracte digne des del primer moment que posen peu al nostre territori, hem anat més enllà i hem pogut engegar accions de formació i orientació vers moltes d’aquestes persones gràcies a la tasca i l’esforç de les nostres voluntàries. I és que estem convençuts que la demora de l’entrada en les accions del programa de protecció, que Creu Roja justifica pel col·lapse del sistema d’asil a Espanya, implica un veritable atemptat a la dignitat de les persones.
Aquesta situació, segons els nostres interlocutors de la Creu Roja, suposa que no se’ls promou ni tan sols l’empadronament, primera porta bàsica d’entrada a la nostra societat. Aquí també, emparant-se en aquesta situació de provisionalitat, -repetim que ja es prolonga 9 mesos!- la resta d’institucions se’n renta les mans, incloent l’Ajuntament de Reus, que també ha al·legat que aquestes persones no es poden empadronar perquè és molt probable que acabin marxant del municipi.
Indignats, hem arribat a pensar que aquest pot ser el veritable objectiu de les dilacions: confiar que el problema desaparegui quan les persones sol·licitants d’asil desapareguin -cap a on?-, cansades i fastiguejades per no obtenir resposta.
L’últim detonant per fer-nos esclatar ha estat la notícia de la dispersió del grup actual allotjat a Reus cap a altres destinacions, en un principi sembla que properes al municipi. No sembla que sigui per accedir a la fase 1, tot i que no tenim explicacions directes del motiu del trasllat, i només hem rebut algunes confuses justificacions. Aquesta marxa que ara arriba, paradoxalment, de forma precipitada i sense que ni nosaltres ni els afectats hàgim rebut cap avís previ, pot fer malbé algunes de les accions que havíem iniciat -aprenentatge de la llengua, cursos de formació, pràctiques a empreses, etc- que havíem aconseguit engegar amb algunes de les persones. La resposta de la Creu Roja a aquest fet ha estat que és una decisió del Ministeri i que com que estan en fase 0 se’ls pot estar traslladant de localitat tantes vegades com es vulgui. També van afegir que és per aquest motiu que aquestes persones no haurien ni d’haver fet formacions estant en aquesta fase. Davant d’aquesta resposta la pregunta és: aquestes persones han d’estar 9 mesos passejant pel carrer, sense que se’ls ofereixi cap oportunitat, ni tan sols l’aprenentatge de la llengua del lloc on viuen per tal de poder-se comunicar?
És per això que hem decidit efectuar denúncies a la Síndica de Greuges municipal, al Defensor del Pueblo i al Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, i a la ciutadania en general, perquè coneguin aquesta situació arbitrària i injusta que està causant un patiment a un considerable col·lectiu de persones que van arribar a les nostres costes en situacions terribles i que, lluny de trobar el refugi que creien haver assolit, s’estan topant amb un mur de traves insalvables al seu desig d’una progressiva integració a la vida digna que pretenen assolir mitjançant el seu esforç i il·lusió.
Vam aconseguir una important afluència dels mitjans, a més del suport de diverses entitats amigues: Associació Senegalesa de Reus, el president de la qual, en Papa Dia, va intervenir també davant la premsa, Cooperativa Les Abelles, Comunalitat El Rusc, Sindicat de l’Habitatge, i altres -entre els qual la regidora de la CUP Mònica Pàmies-. Algunes del nois afectats també van voler declarar directament a la premsa.
Aquí teniu els enllaços d’algunes de les notícies publicades:
Canal Reus https://www.youtube.com/watch?v=WXdpfX0fJOQ
I aquí l’enregistrament propi de la lectura de la nota de premsa al nostre canal de You Tube.
De moment no tenim altra resposta que la de la mateixa Creu Roja i l’Ajuntament, que es desentenen de les seves responsabilitats adduint que es tracta d’un problema de col·lapse en el programa de protecció internacional gestionat pel Ministeri. Tanmateix, algunes gestions mínimes que sí podrien gestionar directament, com les de proporcionar-los empadronament o targeta sanitària, no les estan complint tampoc.
