Aquest mes hem començat dues noves activitats amb persones migrants gràcies a la idea i esforç de dues persones afins a la nostra Associació i a la nostra sensibilitat.
Per una banda, el company Pablo Manzaneque ha iniciat unes classes d’Ecstatic Dance amb un grup de les persones acollides al programa de protecció internacional, que es troben a un centre d’acollida a la nostra ciutat, administrat per la Creu Roja, i a les quals ja venim prestant suport des de la seva arribada el passat mes d’octubre, en activitats com l’aprenetatge de la llengua, o en el suport per a la seva inscripció al SOC i a cursos de formació.
Aquesta activitat és un ball lliure conscient o meditació en moviment, segons ens la defineix el Pablo. Es desenvolupa durant un temps de dues hores ( de 15 a 17h al Centre Cívic Migjorn, un dimecres cada dues setmanes) i el seu objectiu és treballar la comunicació mitjançant el cos, ballant amb els altres.
El desenvolupamcnt de cada sessió s’inicia amb una petita explicació que es refereix a unes quantes normes ( no es pot parlar, es pot cantar, cridar, s’ha d’acudir sense sabates, sense mòbils…). A continuació es fa una sessió d’escalfament i estirament del cos, i tot seguit es tracta de caminar per la sala de diverses formes: de costat, cap enrera, més de pressa, a poc a poc… I s’acaba a terra amb els ulls tancats.
Aleshores comença la música, i a poc a poc va pujant el ritme . Es tracta de música africana, tribal, amb base de percussió de molts tipus i pujant el ritme fins a l’èxtasi, deixant al cos que expressi el que vulgui expressar … Finalment, va baixant el ritme també lentament per tal d’integrar-hot tot.
Per altra banda, la Carme Andrade ha posat en marxa un taller que ha denominat “Cos i paraula. Tinc cura del meu cos mentre aprenc llengua”, amb un grup de les dones que participen a les nostres classes de matí d’aprenentatge del castellà. El taller es desenvolupa a dos quarts de deu del matí dels divendres al Centre Cívic del Carme, i està programat per a realitzar-lo – en principi – durant vuit sessions.
Partint de la seva experiència com a practicant de ioga durant 37 anys i com a professora de llengua durant 40 anys, la Carme ha volgut compartir els seus coneixements amb un grup de dones que difícilment podrien pagar-se unes classes de treball físic. Segons ens explica ella mateixa, l’activitat es centra en la millora de la salut motòrica de les dones i en la utilització de la llengua catalana durant les sessions. I ens aclareix: la terminologia que acompanya la realització del treball corporal ofereix situacions comunicatives que difícilment podrien viure les dones participants en el seu dia a dia. Així, les parts del cos, les accions i algunes frases fetes són incorporades de forma paulatina en un aprenentatge significatiu i ple de sentit.
En acabar les primeres sessions realitzades, hem rebut l’entusiasme i l’aprovació dels dos grups i les cares de satisfacció ja pagaven per elles mateixes.
