El 31 de juliol vam assistir a la roda de premsa a la Selva del Camp, convocada per nosaltres i altres organitzacions socials, com la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Reus, l’Associació de Senegalesos de Reus, i La Raconera de la Selva,i el suport de molts altres col·lectius i organitzacions, per fer costat al ciutadà d’aquella població, el Tamsir, que va patir una salvatge agressió per part del seu arrendador, que es va valer no solament de la violència sinó de falses acusacions per intentar desallotjar-lo del pis que habita amb tot el dret legal.
Us passem aquí una transcripció de la nota llegida i de la nostra intervenció:
COMUNICAT AGRESSIÓ TAMSIR
Els fets succeïts aquest any a diverses parts del món, des d’EUA fins a
Lleida i passant per La Selva del Camp, han fet visible la part de
l’iceberg que durant anys ha restat amagada. El racisme és un fet
que ens ha de preocupar molt, perquè no solament existeix i el tenim
arrelat al nostre imaginari col·lectiu, sinó que s’evidencia en cada
gest de la vida quotidiana.
Treballar per eliminar-lo és una urgència, perquè racisme no és una
paraula abstracta, sinó que és un fet que afecta les vides i impedeix
que segons sigui la procedència i la classe social (està clar que una va
de la ma de l’altra), hi ha persones que no podran optar a una vida
digna .
Sovint pensem que les actituds racistes passen a fora, lluny del nostre
entorn. Això no és així, a La Selva també passa. I som aquí per
denunciar-ho, i perquè no es repeteixi. El 18 de juny, una família
convilatana va agredir al veí Tamsir Daouda Ndiaye, entrant a la casa
que li tenen arrendada, exigint que marxés en base a una falsedat:
que el Tamsir no pagava el lloguer.
Estem aquí per assenyalar els qui decideixen agredir i per damunt de
tot visibilitzar que l’agressió que ha patit el Tamsir, ens interpel·la a
totes. Hi ha persones que s’aprofiten de la vulnerabilitat d’altres, a La
Selva també. Hi ha persones que estan acostumades a aprofitar-se de
les altres, i no tenen límits; si volen fer fora l’arrendatari, agafen una
barra de ferro, entren il·legalment a casa seva, i es creuen amb el
dret a deixar-lo al carrer. Encara que el nostre company no pogués
acreditar els pagaments del lloguer, que no és el cas, l’estaríem
defensant aquí. Ningú pot creure’s amb el dret adquirit d’agredir una
altra persona.
El dia 18 de juny, 3 persones de La Selva, membres d’una mateixa
família, van entrar il·legalment a casa del Tamsir, li van prendre
documentació i el van insultar, amenaçar, atemorir i agredir,
provocant-li lesions que li han ocasionat una baixa mèdica i laboral de
setmanes, i posant-lo en una situació d’indefensió total.
Afortunadament, algú que passava pel carrer va trucar els mossos, fet
que possiblement va evitar un mal major. Ara bé, des d’aquí també
volem denunciar l’actuació dels Mossos d’Esquadra, que més enllà de
fer fora els agressors, en cap moment van mostrar cap empatia ni
van oferir socors al Tamsir. La seva actuació, davant d’un home ferit,
atemorit i indefens, es va limitar a demanar-li la documentació del
contracte de lloguer, fet que està totalment fora de lloc, perquè
encara que es donés el cas que no el tingués, ningú no tindria dret a
entrar a casa seva per fer-lo fora. I en el supòsit que es produís
impagament, que repetim que no és el cas, hi ha vies legals per
procedir.
Que el racisme és un fet estructural a Catalunya, ho sabem tots.
L’afectació directa en la vida de les persones no es pot obviar, i un
dels aspectes on afecta més directament és l’accés a l’habitatge. Les
persones immigrades, a banda dels preus abusius actuals de la
vivenda, pateixen una discriminació directa ja que normalment se les
exclou dels lloguers, i pateixin amb cruesa l’assetjament immobiliari. I
un exemple el tenim en el cas de Tamsir, ha hagut de patir
l’assetjament i la violència d’uns arrendataris racistes, que primer
lloguen però al dia següent se senten legitimats per expulsar-lo
perquè troben un altre a qui li poden fer pagar més. El dret a
l’habitatge ha d’estar garantit, i els abusos perseguits.
I el que legitima aquestes actituds són les complicitats. És el fet de
passar per alt fets tan greus com el que la família convilatana,
propietària d’aquest habitatge entre d’altres, va cometre el 18 de
juny. Per això és tan necessari que mostrem la nostra solidaritat cap
al nostre company Tamsir, i, alhora, el nostre rebuig públic cap al
comportament d’aquesta família. Algú pensa que si el Tamsir no fos
un home negre, sol, immigrant, s’haurien atrevit a actuar amb
aquesta violència?
El cas de George Lloyd, les condicions inhumanes de misèria i
explotació a les que estan sotmetsos els temporers, l’agressió cap al
Tamsir, i tantes i tantes altres situacions, es produeixen a causa
d’aquest racisme estructural que no podem tolerar més. Perquè cap
persona, independentment del seu origen, gènere, ètnia o classe
social, hagi de patir l’abús de poder, l’explotació i la violència
d’aquells que s’aprofiten d’un sistema que ho permet.
No podem tolerar aquestes actuacions de rebuig a la població
immigrada, carregades de violència i expressions d’odi, i som aquí per
denunciar-ho i lluitar per a que aquesta agressió no quedi sense
resposta.
Som aquí també per fer una crida al poble de la Selva i la bona gent
d’arreu, per a que expressi el seu rebuig a aquest fet i la seva
solidaritat amb el Tamsir.
Les vilatanes de La Selva volem que el poble sigui un exemple de
convivència i de respecte cap a les persones, independentment del
seu origen…
Per això exigim:
–Justícia per al Tamsir i cap a tothom davant d’agressions racistes.
–Habitatge digne per a tothom, amb preus justos i accessibles, i actuació d’ofici per part de les administracions contra l’assetjament immobiliari.
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA.
JUSTICIA I PROTECCIÓ PEL TAMSIR.
RACISME, NI A LA SELVA NI ENLLOC
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA
Reus Refugi portem ja uns quants anys treballant perquè el nostre entorn més immediat se senti conscient de la necessitat d’acollir a la nostra terra aquelles persones de qualsevol part del món que arriben aquí fugint de les situacions socials, estructurals o personals que els impedeixen viure amb dignitat a la seva terra d’origen.
Potser hem avançat, tots plegats, en aquesta consciència,en un món que es diu global però que exclou dels avantatges d’aquesta obertura,d’aquesta caiguda de les fronteres, a les persones que no li interessen als que en treuen el millor rèdit d’aquest món pretesament sense fronteres, i els acaba confinant rere múltiples fronteres de tot tipus, que l’ús generalitzat de la violència per defensar-les i, com diu el llenguatge oficial, protegir-les.
Però els voluntaris i voluntàries que formem Reus Refugi, en el temps que portem atenent de primera mà a les persones que busquen asil o una simple oportunitat de guanyar-se la vida a casa nostra, ens hem adonat que aquesta consciència ha de donar un pas més, s’ha de convertit en responsabilitat.
Les situacions com les que ha patit Tamsir avui i tants d’altres ahir, aquí i allà, dins i fora de les nostres fronteres i en tot el denominat Primer Món, ens interpel•len a totes perquè parlen d’una violència difusa, capil•lar, que és en el mateix entramat de la nostra societat. Les agressions físiques com que les que hem vist patir a mans de cossos policials a persones de ben a la vora nostra, la pressió incessant contra altres que no reben una alternativa legal per residir, treballar o buscar un allotjament digne i que esclaten en fets com l’incendi recentment patit per un col•lectiu de joves ex-tutelats a l’immoble que ocupaven a la Part Alta de Tarragona, o moltes vegades la simple i reiterada obstaculització del dret a un habitatge que es dona per un entramat d’interessos molt diversos, ens certifiquen la imatge d’un racisme estès i difús que no ens resulta agradable reconèixer.
Reconèixer-lo, per cert, és un primer pas per superar-lo, i un segon pas és el que apel•la a l’acció de tots els ciutadans i ciutadanes. No n’hi ha prou amb denunciar les accions o inaccions de les institucions públiques, si després la societat civil se’n desentén dels problemes i tolera l’extensió de la plaga del racisme, sobretot en totes aquelles manifestacions menys evidents per estar referides a les actuacions quotidianes de dins la seva pròpia comunitat.
Reus Refugi denunciem, doncs, els casos extrems com el patit pel Tamsir, i denunciem també la casuística múltiple i generalitzada que, probablement, és en la base dels esclats extrems com el que avui hem vingut aquí a denunciar.
Al racisme se’l combat en el dia a dia, i en l’acció solidària i justa que permet que una comunitat es reconegui en totes i cada una de les persones que s’hi volen integrar per contribuir amb pau i llibertat a la seva convivència.
Acollim els desafavorits, tractem-los equitativament, i no defugim les nostres responsabilitats per fer-ho possible.
La Selva del Camp, 31 de juliol de 2020
